TEMPS ATMOSFÈRIC I CLIMA
Quin temps fa avui?
Entenem per temps atmosfèric l'estat de l'atmosfera en un moment determinat.
El temps atmosfèric és canviant e irregular: avui fa sol, ahir estava ennuvolat, fa vent, plou...
De quin tipus de clima gaudint al llevant peninsular?
Primerament, qué es el clima?
Entenem per clima la succesió de tipus de temps atmosfèric dins d'un període llarg de temps; és a dir: cal una observació d'uns 25-30 anys per determinar una mena de clima o una altra.
Al llevant peninsular i, concretament a la Comunitat Valenciana i les illes Balears, gaudim d'un clima mediterrani típic litoral (després parlarem d'açò).
Trobem a la Península Ibèrica, a més, un clima oceànic (húmit) al litoral cantàbric i a Galícia, un clima subtropical (canari): càlid, a les illes Canàries. Un clima de muntanya (fresc i pluviòs) a les serralades. No oblidem que Espanya és el segon país més muntanyòs d'Europa, darrere de Suissa. Un clima mediterrani d'interior a les terres de la Meseta sobretot i, com abans deia, el mediterrani típic litoral a la Comunitat Valenciana, que es fa més pluviòs al Nord del riu Llobregat a la província de Barcelona (Catalunya), i es fa més àrid o subdesèrtic al Sur de la província d'Alacant, Múrcia i Almeria; concretament en aquestes zones trobem el punt més sec d'Europa: des del cap Tiñoso (Cartagena) al cap de Gata (Almeria).
Mirem els mapes:
El clima mediterrani es caracteritza per la seva sequera estival i un pic de pluges a la tardor, un altre pic de pluges a la primavera però menys acusat, les seves temperatures suaus durant tot l'any: hiverns no molt freds i estius molt càlids, fent-se més freds i calorosos repectivament quant més a l'interior, i també més secs ja que no arriba l'acció termorreguladora i humitat de la mediterrània.
Així doncs, tampoc és d'estranyar que les zones de major risc de desertificació a Espanya les trobem dins del clima mediterrani. Mirem el mapa:
CLIMATOLOGIA I METEOROLOGIA
De segur que has sentit parlar de climatologia i meteorologia.
Anem a aclarir una mica més aquests dos conceptes.
Primerament direm que ens trobem davant de dos disciplines científiques.
CLIMATOLOGIA: ciència que estudia el clima, les seves varietats (ja coneixem algunes d'aquestes varietats per a la península ibèrica) com ara clima equatorial, tropical, polar..., els seus canvis i la causa d'aquestos.
METEOROLOGIA: branca de la física que estudia la climatologia, els fenòmens de l'atmosfera (el vent, la pluja...i fins els raigs!).
Fixant-nos en ambdúes definicions comprovem com la meteorologia abraça la climatologia, ja que sense les condicions físiques de l'atmosfera i els mateixos fenòmens meteorològics que estudia la primera no podríem parlar de les distints tipus de clima que estudia la segunda, cert?
Bé, la cllimatologia seria, doncs, una ciència de la Terra i, per tant, més pròxima a la Geografia ja que estudia el clima i com canvia aquest clima en el temps i en l'espai.
Aleshores la meteorologia seria una disciplina científica més propera a la física perquè estudia els fenòmens meteorològics (fenòmens que tenen lloc a l'atmosfera) per, d'una banda comprendre el seu funcionament, composició, estructura i evolució, i d'altra banda per tenir importants prediccions diàries molt útiles per a diferents activitats humanes: agricultura, aeronaútica, navegació, prevenció d'incendis, etc.
Mirem la prediccció meteorològica de demà a la Comunitat Valenciana a l'enllaç http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/comunidades
Podrem comprovar la prediccció del temps atmosfèric per a distintes comunitats autònomes d'Espanya interpretant els adients mapes clicant en cadascuna; són mapes meteorològics perquè hi apareixen els diferents fenòmens que ens influeixen com humans que som.
Però...on s'originan aquests fenómens meteorològics?
La resposta la tindrem ben prompte!
LES CAPES DE L'ATMOSFERA
Parlarem de l'atmosfera:
L'atmosfera és la capa gasosa que embolcalla i protegeix la Terra; però és una capa que té més capes!
VEGEM EL GRÀFIC:
Saps ja on s'originan els fenòmens meteorològics?
Doncs, on trobem els nuvols; a la troposfera: la capa en contacte amb la superfície terrestre d' entre 10 i 12 KM; per tant, serà la capa en la que ens fixarem detenidament i que tantes vegades hem vist solament mirant cap al cel.
La troposfera és la capa més densa. Hi tenen lloc les pluges, els vents, els canvis de temperatura... i la seva composició permet la vida. En aquesta capa la temperatura va disminuint a mesura que es va pujant, fins arribar als -70ºC.
Però veiem quines capes més tenim a l'atmosfera:
La estratosfera: en aquesta capa la temperatura va augmentant des de -70ºC fins arribar al voltant de 0ºC. Gairebé no hi ha vent en direcció vertical, però en horitzontal els vents arriben als 200 km/h.
Atent/a!:Entre els 30 i els 50 Km i trobem l’ozó, que fa un paper molt important: absorbeix les radiacions ultraviolades del Sol, que són molt perilloses per a nosaltres. (veure vídeos: la capa d'ozó i salvem la capa d'ozó)
La mesosfera: en aquesta capa la temperatura torna a baixar amb l’altitud fins arribar als -90ºC. Aquí la densitat de l’aire és molt baixa. Els meteorits es destrueixen en xocar contra aquesta capa.
La termosfera: aquí es produeixen les aurores boreals, i és on orbiten els satèl·lits artificials. La temperatura pot arribar a ser de 1480ºC.
La exosfera: hi ha una gran varietat de gasos com ara l’heli, el nitrogen, l’oxigen i l’argó, però en quantitats molt petites, perquè la falta de gravetat a aquesta altura permet que les molècules s’escapin fàcilment a l’espai. Les temperatures estan entre els 300ºC i els 1650ºC.
vídeo: la capa d'ozó:
vídeo: salvem la capa d'ozó:
vídeo: salvem la capa d'ozó:
ELEMENTS CLIMÀTICS: TEMPERATURES I PRECIPITACIONS. EL CLIMOGRAMA.
La temperatura indica el grau d'escalfament de l'aire i es mesura amb el termòmetre. S'expressa en graus centígrads.
Sabies que el primer termòmetre de la història es va inventar en 1743?
Fa més de 250 anys!
Ja no s'utilitzan termòmetres de mercuri per estar fets d'un metall tan contaminant com és el mercuri; avui fem servir termòmetres d'alcohol; els reconeixeràs perquè la seva columna de mesura és blava o roja:
Aprén a fer aquests càlculs senzills que després et serviran per comentar un climograma (gràfic de l'evolució del temps atmosfèric en un lloc concret):
Per obtenir la precipitació mensual se sumen tots els dies del mes, i per obtenir l'anual les dels dotze mesos de l'any.
Ja pots interpretar i analitzar somerament qualsevol climograma; vegem el climograma de la ciutat de València, de l'any 2017:
Sabies que el primer termòmetre de la història es va inventar en 1743?
Fa més de 250 anys!
Ja no s'utilitzan termòmetres de mercuri per estar fets d'un metall tan contaminant com és el mercuri; avui fem servir termòmetres d'alcohol; els reconeixeràs perquè la seva columna de mesura és blava o roja:
Aprén a fer aquests càlculs senzills que després et serviran per comentar un climograma (gràfic de l'evolució del temps atmosfèric en un lloc concret):
- Les temperatures absolutes són la més alta (màxima) i la més baixa (mínima) que s'han enregistrat en un dia, mes, any...
- La temperatura mitjana d'un dia s'obté sumant la màxima i la mínima i dividint entre dos.
- La temperatura mitjana mensual s'obté sumant les temperatures mitjanes diàries i dividint el resultat entre el nombre de dies del mes.
- La temperatura mitjana anual s'obté sumant les mitjanes mensuals i dividint el resultat entre dotza.
- La Amplitud Tèrmica és la diferència entre la temperatura mitjan del mes més càlid i la temperatura mitjana del mes més fred.
Per obtenir la precipitació mensual se sumen tots els dies del mes, i per obtenir l'anual les dels dotze mesos de l'any.
Ja pots interpretar i analitzar somerament qualsevol climograma; vegem el climograma de la ciutat de València, de l'any 2017:
També has de saber a quin tipus de clima pertany aquest climograma: fixa't en els mesos d'estiu i en el pic de precipitacions que hi ha a la tardor (concretament al mes d'octubre)...!
ELEMENTS CLIMÀTICS: HUMITAT I PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que conté l'aire. Recorda que als llocs on plou molt o que estan situats prop del mar, la humitat és més alta. Es mesura amb el higrometre i se sol expressar en tants per cent (%).
La pressió atmosfèrica és el pes o la força que exerceix l'aire sobre la superfície terrestre. L'aire càlid pesa poc, puja i origina un àrea de baixes pressions (depressió, borrasca o cicló, temps inestable) que provoca cels nuvolosos i precipitacions. L'aire sec i fred pesa més, baixa i dona lloc a una zona d'altes pressions (anticicló o temps estable), que provoca cels clars i temp sec, sense pluges.
La pressió es mesura amb el baròmetre i s'expressa en mb (mil.ibars); en els mapes es representa amb isobares , que són línies que uneixen els punts que enregistren la mateixa pressió.
Mirem el mapa isobàric següent:
Les línies que apareixen en blanc indiquen la direcció de les masses d'aire i uneixen els punts que enregistran la mateixa pressió (1002, 1006, 1030,1036...), són les isobares; podem diferenciar, a més, zones d'altes (A) i zones de baixes pressions (B).
Quant més juntes estiguen les línies isobares en una zona, més fort hi bufa el vent.
Podríes determinar quins símbols corresponen als buits del 1002 mb i del 1034 mb, respectivament?
Tambe trobem els fronts associats a les àrees de baixes presions: es tracta de fronts freds (en triangles blaus) i fronts càlids (en semicircles roigs); sempre es tradueixen en pluges e inestabilitat.
QUIN TEMPS FARÀ AVUI, DEMÀ...?
Visita: www.eltiempo.es/presion
...i podràs coneixer la situació de l'atmosfera a temps real, interpretant mapes isobàrics.
L'anemòmetre en mesura la velocitat, expressada en Km/h.
Una mica de història:
ELEMENTS CLIMÀTICS: EL VENT
Què en direm?
Com sabem existeixen diferències de presssió a l'atmosfera; precissament podem explicar aquest fenòmen meteorològic (vent) com l'aire provocat per aquestes diferéncies, ja que es desplaça de les zones d'altes (A) a les zones de baixes pressions (B). Recordeu el mapa?
El penell assenyala la direcció del vent. Més endavant parlaré de les direccions del vent (mireu l'apartat ''Una mica de història'', més avall).
L'anemòmetre en mesura la velocitat, expressada en Km/h.
Una mica de història:
La primera rosa dels vents documentada de la història, al voltant de 1375.
L'origen de la rosa dels vents es troba en la Cartografia portolana (tècnica baixmedieval que elaborava mapes naútics), ja que un dels elements centrals d'aquesta cartografia és la xarxa de vents, que en un primer moment resulta de la intersecció dels setze rumbs o -més endavant-dels trenta-dos rumbs sobre un punt del mapa.
I l'origen dels vents? En mirem l'etimologia:
– Tramuntana (Nord). Equival al Bòreas grec. Procedeix del llatí transmontanum que vol dir “de l’altra banda de les muntanyes” perquè els romans consideraven que venia del Nord d’Itàlia, és a dir, de transmontanum dels Alps.
– Mestral (Nord-oest). En la península Itàlica és el que bufa amb més freqüència. Els romans consideraven que ho dominava tot, per això li van dir magistrale que vol dir “mestre”. D’aquest mot derivaria la paraula mestral.
– Gregal (Nord-est). A causa de la seva procedència els romans l’anomenaren graegale, que vol dir “referent als grecs“.
– Llevant (Est). Equival a l’Euro grec. La paraula llatina de la qual deriva és de “levante”, que vol dir “aquell que s’alça” al·ludint al sol, és a dir, “per on surt el sol”.
– Xaloc (Sud-est). Aquest nom no ve del llatí sinó de l’àrab, de la paraula shalúq, que vol dir “suau”.
– Migjorn (Sud). Equival al Notos grec. Derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno (“migdia’”) en al·lusió a la meitat del dia quan el sol és al Sud.
– Llebeig o Garbí (Sud-oest). Llebeig deriva de la veu llatina libs que vol dir “de Líbia”, perquè és d’allà des d’on bufa el vent. En canvi, el mot garbí ve de la paraula àrab Tarabulus al-Garb que és com es diu la capital de Líbia (Trípoli) en àrab.
– Ponent (Oest). Equival al Zèfir grec. Ve de la paraula llatina ponente, que vol dir “que es pon”, allà on es pon el sol. És a dir, el Ponent és aquell vent que bufa des d’allà on es pon el sol.
Mapa de Mali que mostra les isohietes amb els mm d'aigua caiguts a cada regió
Climes del món
A l’hora de navegar, els romans estaven pendents de tots aquests vents. Aquell que els conduïa a bon port (portus) fou conegut amb el sobrenom d’oportú. Amb el temps, aquest adjectiu amplià el seu significat i es convertí en sinònim de còmode, adequat. Al segle XIX ens vendria del francès un nou vent de molta intensitat: el vendaval. La paraula deriva de l’expressió vent d’aval, literalment “vent de la vall”, “vent de sota”, que s’aplicava originàriament al fort vent que procedia del Sud-oest, de l’Atlàntic.
Espero que vos haja semblat tan interessant com a mi!!
INSTRUMENTS DE MESURA. L'ESTACIÓ METEOROLÒGICA
Ja hem vist els elements climàtics i com es mesuren; ara mirarem exemples d'estacions meteorològiques que recullen tots els intruments per mesurar els distints fenòmens meteorològics o elements climàtics.
Una estació meteorològica és una instalació que inclou un conjunt d'aparells per a realitzar prediccions acerca de l'oratge (temps atmosfèric) que farà, així com també estudis climàtics.
Entre altres sol contenir els següents instruments:
Açí tenim una imatge d'un esquema d'estació meteorològica:
Podem observar com inclou un sensor de radiació solar que fa funcionar la mateixa estació, i a més unemissor cap a l'HISPASAT que permet el mesurament a distància i la transmissió d'informació a la cabina, on finalment s'enregistren i recullen les dades.
Ara bé, vols construir la teva pròpia estació meteorològica?
Segueix el següent enllaç per elaborar un estació coqueta i divertida...,la penjarem a classe!
ELS FACTORS CLIMÀTICS
Els factors climàtics incideixen sobre els elements climàtics que hem estudiat i expliquen per què el clima varia d'un lloc a un altre:
Ja saps que és la LATITUD; doncs, aquest factor condiciona la insolació: la quantitat d'energia solar rebuda en un lloc del planeta. Depèn, sobretot, de l'angle amb què incideixen els rajos solars sobre la superfície terrestre.
La latitud també condiciona les precipitacions. Així, llavors, a mesura que ens allunyem de l'equador les temperatures i precipitacions disminueixen progressivament.
Atenent a aquest factor, les diferents zones climàtiques són:
L'ALTITUD; en agumentar l'altitud la temperatura decreix. En latitudes mitjanes la temperatura disminueix a raó de 0,6ºC per cada 100 metres d'altitud. per contra, les precipitacions augmenten; és a dir: quant més altitud fa més fred i plou també més; en latitudes mitjanes arran dels 3000 metres aproximadament les precipitacions poden caure en forma de neu.
La DISTÀNCIA AL MAR; la proximitat al mar fa augmentar les precipitacions i suavitza les temperatures. Per què? L'aigua del mar triga més que la superfície de la terra en escalfar-se i refredar-se, per això modera les temperatures costaneres. El mar és un termoregulador natural. Per tant, quant més ens allunyem del mar i ens endinsem a terres de l'interior, la temperatura es fa més contrastada: la Amplitus Tèrmica és major (recorda quan la calculàvem per comentar climogrames).
Ja hem vist els factors climàtics més importants, erò hi ha altres com l'orientació respecte als vents dominants, els corrents marins, l'orientació en relació amb la insolació en les muntanyes...tot i que podem parlar de l'exiència de microclimes*.
*Microclima: zona diferenciada del clima general de l'àrea que l'envolta; exemples en podem tenir en les zones altes, regions costaneres, boscos...i fins a les ciutats. Les activitats humanes generen un microclia especial: el microclima urbà.
Seguïu el següen enllaç per saber més dels microclimes urbans: http://www.beteve.cat/societat/els-edificis-incrementen-la-sensacio-termica
LES ZONES BIOCLIMÀTIQUES DE LA TERRA
Abans de començar a explicar la relació clima - vegetació m'agradaria aclarir dos conceptes: isoterma e isohieta que fan referència a aquesta distribució de la que parlaré tot seguit ja que podem trobar mapamundis d'isotermes e isohietes que ens apropem a la disposició de les principals zones bioclimàtiques de la Terra (mapes de temperatures i precipitacions mitjanes anuals, respectivament). Ara bé, a què ens referim?
Isoterma: isolínia que en un mapa uneix els punts o zones que enregistren la mateixa temperatura; iso=mateix/a, terma=temperatura.
Mireu un exemple:
Isotermes de les temperatures a 2 metres del sòl, a Europa,
en el matí de fred extrem del 19 de desembre de 1879.
Isohieta: isolínia que en un mapa uneix els punts o zones que enregistren la mateixa precipitació en un dia, mes, hora...; iso=mateix/a, hieta=precipitació, alguna cosa que cau...
Mireu un exemple:
Per què fem aquesta introducció? perquè temperatures i precipitacions són els dos elements climàtics que condicionen decisivament la distribució de les zones bioclimàtiques del planeta. Més endavant teniu aquesta distribució, d'una banda el mapa dels climes del món i, d'altra, el mapa dels biomes del món (en castellà); però què és un bioma? un bioma és el paisatge vegetal resultant d'unes determinades condicions climàtiques específiques per a un lloc concret. Mireu:
Biomes del món
Recordem els tipus de climes a Espanya; hi ha varietat, veritat?
Doncs també la hi ha quan parlem del seu paisatge vegetal:
Per què les illes Canàries tenen una vegetació tan peculiar?
El arxipèlag canari, així com altres del Atlàntic Nordoriental (Salvajes, Madeira, Azores...) pertany a la regió biogeogràfica macaronèsica, per això la seva vegetació s'assembla més a la del continent africà que a la de la pròpia Península Ibèrica.
EL CANVI CLIMÀTIC
El canvi climàtic ja és una evidència científica. Al llarg de la història del planeta, com saps, s'han alternat períodes de clima fred anomenats glaciacions, i altres de tipus càlid. Avui, alguns indicis permeten afirmar que el planeta s'està escalfant, i que això es a causa, en gran part, de l'acció humana.
Històricament, els canvis climàtics s'han produït per fenòmens naturals. Però avui, segons un informe de les Nacions Unides, el 60%de l'escalfament del planeta és conseqüència de l'activitat humana directa, la qual ha provocat el que s'anomena efecte hivernacle. Fenomen que provoca un augment constant de les temperatures ja que una part de la calor provinent del Sol queda retinguda a l'atmosfera per la presència de gasos contaminantscom el diòxid de carboni (CO2).
Els efectes sobre les aigües i els èssers vius poden ser molt greus. Així es calcula que el nivell de l'aigua dels oceans pot pujar uns trenta centímetres al llarg del segle XXI a causa de la reducció dels gels polars, per aquest augment constant de temperatures.
Aquest fet podria suposar el negament de les terres situades poc per damunt del nivell del mar. L'efecte seria especialment catastròfic per a aquells països que no disposen de tecnologia per enfrontar-se a aquest repte, com els situats al Sud-est d'Àsia , que a mès són dels més poblats.
Visualitza aquest vídeo resum sobre les causes i conseqüències del canvi climàtic:
PRENGUEM CONSCIÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC
- Quina quantitat de CO2 generem cadascun de nosaltres a casa nostra o en els nostres desplaçaments?
Clicka l'enllaç següent : http://www.editorialteide.com/?8959 i podràs calcular-ho.
- Què pots fer tu per pal.liar el canvi climàtic?
PENSA EN TOTES LES ACCIONS QUE ET PERMETEN ESTALVIAR ENERGIA EN HABITATGE, TRANSPORT, MERCADERIES...I ACTÚA AMB RESPONSABILITAT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.